Alguns decideixen viatjar per qüestions merament culturals, però cada vegada creix més el perfil de viatger gastronòmic que, allà on va, no té cap problema en tastar els plats autòctons del país que visita. En aquesta ocasió, hem volgut aturar-nos en algunes menges que gaudiran d’allò més aquells que no tenen por al picant. Perquè una altra cosa potser no, però un mos a aquests plats suposa entrar en una nova dimensió de sabors que, una vegada passat el temor inicial, crea moltíssima addició.

A Travel Partners no et cuinarem, però sí que podem ajudar-te a planificar el teu viatge perquè no et falti de res. Senyores i senyors, bon profit.

 

Huo Guo (Xina)

Se’l coneix també com a hot pot o simplement com a calder mongol, tot i que perquè te’n facis una idea, es tracta d’una fondue xinesa molt especial. La base és un caldo aparentment inofensiu al qual se li pot afegir pràcticament de tot: des de verdures i carns, passant per marisc, bolets o el que la imaginació doni de si. No obstant això, cal anar amb compte. L’olla en si se serveix bullint (ja que així els condiments es cuinen al seu interior), però la quantitat d’oli de pebre que porta provoca autèntiques flames al paladar d’aquell qui ho tasta. Per defecte, a la Xina sempre ho serveixen molt, però que molt picant, així que si ho demanes, estigues atent a les conseqüències.

Huo Guo

Cau Cau (Perú)

La cuina peruana és molt més que cebiche. El cau cau sembla un plat per a tots els públics perquè a simple vista és com un guisat de patates i pèsols que porta trossos de car. Però, una vegada es tasta, apareix per sorpresa l’ingredient que el converteix en una de les delícies més picants de tota Llatinoamèrica: petits trossos de xili groc. Al Perú no escatimen precisament amb la quantitat de xili groc que li posen, així que sempre pots negociar amb el cambrer que el xef tingui pietat de tu.

Cau Cau

Khua Kling (Tailàndia)

La gastronomia tailandesa està plena de sorpreses, com és el cas d’aquest plat de carn amb salsa on el curri ultra picant ho domina tot. A simple vista no sembla per tant, però si el cuiner se sent generós, veuràs les estrelles sense cap dubte. Als restaurants tailandesos occidentals pots provar una versió menys ardent, però si ho demanes al sud de Tailàndia, tingues a mà una bona beguda refrescant perquè aquí no s’estan per bajanades.

Khua Kling

Xilis farcits (Mèxic)

La primera vegada que es viatja a Mèxic es té una mica de por, ja que diu la llegenda que tot el que se serveix en aquest país nord-americà pica. Quina mentida! Com a totes les gastronomies hi ha de tot i per a tots, però si vols tastar el seu plat més ardent, pots triar els xilis farcits. Els xilis, picants ja de per si, estan farcits de formatge o de carn. Fins aquí tot correcte. Però l’experiència eleva molt més la temperatura per culpa de la salsa en què els banyen, que és molt més picant que els xilis en sí. Si et trobes en problemes, demana una michelada. Amb cervesa tot passa millor.

Chiles rellenos

Sik Sik Wat (Etiòpia)

Només els més atrevits gosen tastar aquest plat etíop que es presenta com carn de pollastre o vedella acompanyat de xilis vermells i paprika, entre altres ingredients. Tot i que si dos factors converteixen aquest plat en el somni dels més tolerants al picant són el pebre i un condiment de la zona anomenat berbere que provoca autèntiques flamarades a la boca. A Etiòpia ho pren pràcticament tothom, inclosos els nens. Així que com tot a la vida, sens dubte, és qüestió d’acostumar-s’hi.

Sik Sik Wat

Kimchi Jjigae (Corea del Sud)

Els coreans saben molt bé com esprémer el sabor d’un bon estofat. Com en aquest cas, que més enllà de portar kimchi, carn i marisc, el plat es presenta acompanyat d’una quantitat salvatge de pebrots només aptes per als més valents. A Corea és un plat molt típic perquè en èpoques de baixes temperatures aconsegueix escalfar-los amb només un parell de mossegades. Millor que una bona estufa o que la calefacció.

kimchi jjigae